LIBER PRIMUS. SATYRA I. AD MECENATEM. Qut fit, Mæcenas, ut nemo quam sibi sortem Miles ait, multo jam fractus membra labore. << Militia est potior: quid enim? concurritur : horæ Momento cita mors venit, aut victoria læta.»> Agricolam laudat juris legumque peritus, Sub galli cantum consultor ubi ostia pulsat. 10 Ille, datis vadibus, qui rure extractus in urbem est, Solos felices viventes clamat in urbe. Cætera de genere hoc (adeò sunt multa) loquacem Delassare valent Fabium. Ne te morer, audi LIBRO PRIMERO. SATIRA L A MECENAS. ¿De qué nace, Mecenas, Que á la eleccion la deba ó la fortuna, Alli el soldado dice, De años y de trabajos abrumado. << ¡Venturoso el soldado! Allá el mercader grita, Cuando su nave el uracan agita: Va á la guerra, es verdad, pero al instante Cuando á la ciudad pasa, Solo cree feliz al ciudadano. Pero ¿ á qué ejemplos mas de esta manía? Sin cansarse contarlos no podria. |